Els 53 anys són ja un trajecte significatiu en la vida d’una persona o d’una entitat, són moltes vivències, moltes experiències, moltes coneixences que et van formant i modelant. La Colla n’ha passat de tots colors des del 8 de juny de 1969, però podríem dir que eren fets o experiències castelleres. Pujades o baixades de nivell, crisis de creixement, escissions, caigudes o les fites assolides han estat una constant d’aquets anys. La colla ha superat, gairebé sempre, les dolentes i ha aprofitat, molt o poc, les bones. Però cal reconèixer que els darrers anys la colla ha hagut de sobreposar-se a dues problemàtiques extra castelleres que han posat a prova la seva resiliència. Una ha afectat a la colla i l’altra a tota la humanitat, el temps dirà si ho ha fet amb nota o no.

Cadascú haurà tret les seves conclusions del seu pas per la colla i algunes seran compartides i d’altres no. En el meu cas es podrien resumir en que una colla castellera és una reunió de persones que han de tenir com a objectiu prioritari fer castells, fer-los bé tot millorant el nivell any rere any, temporada rere temporada. Tot el demès ha d’ajudar aquest objectiu. Cal tenir clar que res que no sumi per assolir aquest objectiu, resta. Que els castells es fan a la plaça i sobretot a l’assaig. Que no es fan ni escrivint articles, i menys escrivint aquest, ni tuits, ni correus. En tot cas podem aspirar a que no restin.

Aquest 53è aniversari és una baula més en la cadena que enllaça el primer pilar de 4 fet per set persones el 8 de juny de 1969 a El Vendrell amb un futur que entre tots hem de fer que sigui cada dia millor, cada dia més esplendorós, cada dia més satisfactori, cada dia més envejat. Però no tan sols ha de ser un punt i seguit, ha de ser una fita com a tal. A la vida cal fixar-se objectius, fites que t’ajudin a augmentar el teu compromís, a accelerar els ritmes que et permetin assolir aquesta objectius, potser no aquell dia però si més endavant. Després les coses surten com surten, els castells no són sempre justos amb la feina feta però si que ho són amb la no feta. Les actuacions d’aniversari no han estat sempre glorioses en resultats però la feina que s’ha fet, tard o d’hora, ha acabat donant el seu fruit. Sense cap autoritat moral us demano compromís i assistència, que s’omplin el pati d’assaig i que el dia  5 la plaça faci goig. Que els castells es fan a la plaça i no al pati de l’ajuntament i que siguem bons amfitrions tot fent pinya a les colles convidades. L’actual cap de colla ens coneix bé, ajudem-lo i fem de l’aniversari i de tot el que l’envolta un punt d’inflexió per posar la colla al lloc que es mereix.

Endavant!