Pilar De 5 Dels Anys 70
Pilar de 5 dels anys 70 amb el Toni Parra com a segon

Toni Parra: “Al principi la gent s’apartava quan anàvem a fer castells a Sant Jaume”

El Toni Parra és un casteller d’aquells de soca-rel. Va entrar a la ‘Colla de Barcelona’ el 1976, en una fornada de gent que venia de l’Esbart de la Cooperativa de Teixidors a Mà de Gràcia entre els quals hi ha cares conegudes com el Germán Simón, el Xavi Prat, l’Eloi i el Jordi Abad, el Jordi Adell, el José Ortega… Va ser segon d’alguns dels mítics 4 de 8 dels anys 80, d’algunes de les torres de 7, i d’infinitat de castells i pilars. En el proper URC hi podreu llegir l’entrevista completa, però de moment, us deixem amb un avançament amb motiu de la Mercè.

Com recordes l’evolució de la Mercè els anys que tu vas ser activament a la Colla?

Jo recordo que al principi la gent s’apartava quan anàvem a fer castells, i és clar, els dèiem: “no, no, poseu-vos a la pinya!”. Sinó no teníem prou gent per fer els castells! La Plaça no estava plena. Al principi els castells ens queien (a Sant Jaume), hi va haver un moment que el Pep Sala, Manel Olivella i Pere Rovira van dir: anem a provar-los abans a la Plaça del Rei. I provàvem els castells allà i sortien, vam arribar a anomenar la Plaça Sant Jaume com a Plaça “Gafe”. Anar a fer castells allà per nosaltres era anar a fotre’ns un “talegazo”. I jo diria que va ser a partir del 90 més o menys que vam anar trencant aquest mite.

Ara tenim una plaça a vessar, 3 colles bones… El tema fort, fort va començar a partir dels Jocs Olímpics del 1992, va arrancar molt fort. Hi va haver un boom, a tots els barris de Barcelona, tots els pobles de Catalunya, i llavors va ser quan es va anar enfilant. Va ser quan van començar a arribar les Mercès aquelles fortes que arribàvem a la Plaça de la Mercè i ja no cabíem a la sortida d’ofici. Totes les trobades de la Mercè ja eren esperades, ja descarregàvem el 4 de 8, i a partir d’aquí es va agafar l’embranzida de dir: som colla forta. Un dels “impulsors” de tot això va ser en Josep Farreny. En Farreny va fer una feina molt forta a l’Ajuntament de Barcelona, apretant per fer diades grans. Va fer una tasca molt important i molt bona, ell, en Jordi Agut i molta gent més… Va ser un dels puntals per aconseguir anar cap a diades fortes a Barcelona. Vam passar de ser 1-2 colles als anys 70, a ser 3-4 colles grans els anys 90. El problema que sempre hi havia hagut amb la Mercè és que sempre queia en dies feiners en altres poblacions, i aleshores hi havia colles que no podien venir a màxims.

Teníeu algun ritual a la Mercè?

Jo molts anys apareixia a plaça directament. Un any vaig anar a la Basílica de la Mercè i va ser el primer any que es van descarregar tots els castells -4d7a, 5d7, 3d7xs i pd5-, van sortir de conya. I des d’aleshores cada any si podia entrar a la Mercè hi entrava. De fet, a partir d’aquell any, les coses ja van anar molt millor. Aleshores fèiem el pilar de 5 a la sortida d’ofici, anàvem fins a la Plaça St. Jaume, i entràvem amb el pilar caminant.

I després de la Mercè, si havia anat tot bé, com ho celebràveu?

Jo particularment m’ajuntava amb uns quants i ens n’anavem a dinar per allà, a l’Espanyol, o una sardinada a l’Abuelo. Si ens veien amb la camisa de vegades et regalaven un plat de formatge. Després, anàvem al local i intentàvem buscar ràpid una tele. Allà fèiem una mica de classe accelerada mirant la repetició, el Pere Rovira ens feia correccions, i passàvem la tarda celebrant-ho.

Si t’haguessis de quedar amb una Mercè, que recordis especialment, de totes les que vam fer?

Em quedaria amb La Mercè del 1981 del primer 4 de 8 carregat.

Search