Josep Farreny 

Boston fou durant els 80 una paraula mítica per la colla. Una sortida cobejada i rodejada de misteri.
Després de las primeres eleccions municipals democràtiques el nou Ajuntament va impulsar la política d’agermanaments amb diverses ciutats del món, generalment les segones capitals o veritables capitals econòmiques de diferents països. L’objectiu era, potser, crear una xarxa de complicitats per facilitar la designació olímpica. D’aquesta manera Montpellier, Colònia, Leningrad, ara St. Petesburg, i Boston podien ser places a visitar.
Així doncs quan al setembre del 83 vaig entrar a la colla l’anada a Boston era un rumor força estès dins la colla i fins i tot per tota la resta del món casteller.
La construcció del local del carrer Rossend Nobas i aquest viatge concentraven totes les forces de la colla i mentrestant es perdien el 4 de 8 i el pilar de 6, aquest per molt de temps. Fins i tot per la diada del 84 es representa una obra de teatre anomenada “Que me voy pa Boston” amb el Carlos Cadenas, tiet del Pauet Solé, en el millor moment de la seva carrera artística.
El Gurú de l’operació era el Relacions Públiques d’aleshores, el Josep Mª Esteban, posterior Cap de Colla i President. Dosificant els silencis, aconseguí que l’olla seguís bullint.
No hi va haver manera de treure’n l’aigua clara. Si l’apretaves molt l’Esteban et deia que per saber més et fessis RRPP. Li vaig fer cas, vaig entrar a col·laborar amb en Jordi Agut, el RRPP de l’època i vaig seguir sense saber res. Si mai havia hagut cap conversa seriosa o cap possibilitat no ho vaig arribar a saber. És cert que posteriorment algunes gestions es van fer. Sembla que l’alcalde de Boston no era massa donat a coses folklòriques i ni tant sols quan va venir a Barcelona per inaugurar la plaça de Boston, a prop del parc del Turó Monterols, es va anar a actuar.
Evidentment, Boston donava als posseïdors del seu secret un vernís especial d’iniciats, de cert privilegi sobre la resta, ignorants de la veritat revelada, que sovint no fou massa ben utilitzat. La Fe en Boston fou mantinguda tant per uns com pels altres.
I si bé és cert que des de la doble anada dels de la Vella de Valls als USA ja no serem els primers a travessar l’oceà, l’important és no ser els darrers.

Search