Fotografia D'Isidre Fabra
Fotografia d'Isidre Fabra

Santa Úrsula des de Sant Jaume

Ja ho puc dir: sóc testimoni viu del que és una diada a Santa Úrsula, a la plaça del Blat, kilometre zero del món casteller, aquella plaça que és com la meca de tot aficionat casteller.

En definitiva, una experiència única que l’any que ve la veuré des del sofà de casa. I no ho dic perquè no hagi gaudit com el que més, sinó perquè ja m’he adonat que el que es viu a aquella plaça i a tot Valls pels castells, no ho entendré mai si no en formo part, malgrat hi pugui anar convidat milers de vegades (i això vull agrair-li fortament a la colla Joves, el seu tracte i la seva atenció) i malgrat tenir la millor companyia.

Definitivament, Valls és un altre món que jo desconeixia per complet i no perquè no hagués vist una i una altra vegada Santa Úrsula per la televisió, ni tampoc perquè no hagués escoltat algun cop parlar de la rivalitat vallenca, sinó que allò que significa realment crec que és impossible de descriure perquè una rivalitat de més de 200 anys d’història no és resumeixen en dues línies. I perquè també està bé no entendre segons què…

L’únic que sí vaig entendre és que a Valls, si hi ha alguna cosa tant important com els castells, és la rivalitat amb la que ells ho viuen i de la que això sí, tots n’estan totalment d’acord i profundament orgullosos de mantindre gairebé com un tret caracteristic vallenc. “Arreu podreu fer castells, més o meny difícils, però enlloc com a Valls i enlloc amb tanta pressió i tanta passió”.

I per viure tot això has de passar per un autèntic calvari per arribar al bar i un altre per arribar a la barra per pendre una cervesa amb els amics.

Sergi Garcia

Search