Castellers De Barcelona, Pinya Del 9d8. Clot, Novembre 2015. Fotografia De Roberta Esteves
Castellers de Barcelona, pinya del 9d8. Clot, novembre 2015. Fotografia de Roberta Esteves

On són els valors?

Durant els temps en què he anat creixent amb la Colla, he viscut molts moments i gràcies a això he anat aprenent com anava el món dels castells.

Avui dia formo part del pis de sisens, un pis que ja està dins del tronc, on la gent ja comença a ser més adulta.

En entrar al tronc he vist gent de tots colors a la Colla; els que la colla va abans de tot i tothom, els qui prefereixen a tot i tothom abans que la colla, els qui vénen en certes diades (que ells creuen importants), els qui no poden venir, els qui vénen i s’hi deixen la pell, els qui vénen quan poden, els qui vénen sense assajar però vénen per voler fer a plaça el que no han fet durant temps, els qui vénen i acaben sent canviats a plaça, els qui formen part de l’últim cordó i ja estan contents o viceversa, els qui no vénen mai els dijous, els qui segurament no apareixen a cap assaig perquè no recorden que els necessitem, els qui volen pujar i no es comprometen, els qui es comprometen i no fan res més que resar per fer un 4 de 6 a l’assaig, els qui amb sort els toca fer de recanvi i triomfen, els qui triomfen perquè sempre ho han fet, els qui treballen dur per poder fer el que veuen en altres, els qui no treballen més perquè ja creuen que ho tenen tot après, els qui fan el possible per aconseguir el que volen, els qui sempre et pregunten què poden millorar… Hi ha de tot, en aquesta colla.

Per moltes coses que vulguis fer, has de deixar fer: quan et toqui et tocarà i no perquè no et toqui has de moure mànigues per aconseguir el que vols.

Cadascú serà com sigui, però crec recordar que aquí tots tenim un mateix objectiu i per tant abans de pensar en un mateix s’hauria de pensar en què és millor per la colla o per fer colla. Vull dir, l’objectiu és anar a l’una i això comporta saber acceptar que l’important és la colla i no una persona en concret; entre tots fem la colla i sense unió no es pot avançar com tothom desitja en una colla.

En entrar a la Colla vaig comprendre uns valors que he anat aplicant al llarg dels meus anys com a castellera.

Suposo que per a cadascú de nosaltres és molt important sentir que la seva feina és merescuda, valorada i destacable; però a vegades un ha de fer colla i acceptar que hi ha altres persones que també desitgen fer el que tu vols, i has de deixar pas, entendre que ets prescindible en un cert lloc però que en la colla tothom és imprescindible. Tant la feina d’assaig com de plaça, com una simple prova de recanvi o inclús l’últim cordó, és tan important com el nen que aixeca la mà per coronar els nostres somnis. Els somnis són per part de tots, des del més petit al més gran: tots som la colla i tots hem de saber com formar-hi part.

A una noia com jo, que ha crescut a la Colla i la sent com si es tractés d’una família més, no li agrada sentir que aquí s’hi ve a lluitar per lluir o per quedar bé, sinó a lluitar pels millors castells i lluir camisa.

Deixem-nos de tonteries i anem a fer castells, que és pel que som aquí, per demostrar qui som i fins a on volem arribar; i això tan sols es fa bé si tots anem a l’una i fem pinya junts.

Amb aquest escrit us vull fer veure el punt de vista que una arriba a tenir per experiència i saber veure com van les coses en una colla, perquè el més important és fer el que t’agrada amb ganes i això depèn de l’ambient que hi ha. Per això us he deixat unes paraules de reflexió, perquè vull veure la Colla com la veia quan era nova; aquella colla que em va acollir i em va fer entendre uns valors per saber que a vegades el més important no ets tu i el teu ego de ser més que ningú, sinó posar seny i humilitat i saber què és el millor per tocar el cel de peus a terra.

 

Yolanda Sitjà

Search