Un 17 d’octubre de 1986, des de la ciutat suïssa de Lausana el llavors president del Comitè Olímpic Internacional (COI), el català i barceloní Joan Antoni Samaranch, pronunciava les ja molt famoses paraules : “… a la ville de… … … Barcelona”

Aquest fet va esdevenir de manera immediata un esclat de joia a tota la ciutat, celebracions espontànies als barris i a les places, i m’atreviria a dir que pràcticament a tota Catalunya. Barcelona es convertia d’aquesta manera en l’organitzadora dels XXV Jocs Olímpics.

A partir d’aquest mateix octubre de 1986, es posava en marxa la maquinària per a l’organització d’aquests Jocs, tant a nivell institucional, d’infraestructures i social.

Ara que es compleixen ja 25 anys de la celebració d’aquests Jocs Olímpics, volem recordar la implicació de la nostra colla en aquest fet, històric per Barcelona, i que ha significat un canvi vital per ser la ciutat que tots coneixem ara, oberta al mar i al món.

 

Pujar al carro d’un fet històric

    Eloi Miralles “Rebelló” – La Vanguardia, 23/03/1986

Els Castellers de Barcelona, com a colla castellera que porta el nom de la ciutat, no podíem ni volíem deixar perdre l’oportunitat de participar d’alguna manera en tot aquest moviment olímpic, ja fos a nivell participatiu, organitzatiu o social, i així els hi vam fer saber a les institucions.

La feina ja l’havíem començat anys abans quan, de manera promocional, portàvem el nom de la nostra ciutat lligat al desig d’organitzar uns Jocs Olímpics durant les nostres actuacions al país o a l’estranger: no perdíem l’oportunitat de mostrar que la proposta era seriosa, que Barcelona volia organitzar els Jocs Olímpics del 92, amb actes informatius i portant la imatge corporativa de la candidatura, allà on anàvem (Montpeller, Essen, Albertville, Londres, Glasgow…). Fins i tot, en negociacions amb l’Oficina Olímpica, vam demanar els permisos necessaris per poder dur a la nostra camisa el logo promocional olímpic.

 

Els Jocs Olímpics són cosa de tots

2 pilars de 4, 24/09/1985, Plaça de Sant Jaume, Barcelona

Un cop assimilat aquell 17 d’octubre de 1986 i el que representa, toca treballar-ho. La motivació i les ganes demostrades en les diferents mostres de suport a la nominació calia que es veiessin reflectides també en tasques organitzatives. El cos i el seny ens demanaven participar de forma molt directa en la mostra cultural popular del nostre país. Així doncs, ens oferíem, aquest cop ja al Comitè Olímpic Organitzador Barcelona’92 (COOB’92), com a representants de la cultura popular catalana en general, i del món casteller en particular, per a la participació a qualsevol acte cultural que es necessités.

Actuàvem a diversos indrets europeus, com Albertville en agermanament amb la ciutat suïssa, seu olímpica d’hivern del 92; Sant Sebastià, celebrant el dia d’homenatge a Barcelona (dins les festes de la ‘Semana Grande’); o ja a nivell local en actes de l’Olimpíada Cultural que es celebrava en paral·lel amb l’organització dels Jocs Olímpics i sempre amb els elements promocionals dels Jocs Olímpics (logos, banderes, mascota…).

És durant aquests anys quan es comencen les negociacions entre la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) i l’OBS (unió dels grups Ovideo i Bassat-Sport) en definir la participació real del món casteller en les cerimònies d’obertura o clausura dels Jocs Olímpics. Així doncs, al mes de març de l’any 1991 s’anunciava la participació de 16 colles castelleres aixecant les seves construccions en representació dels 12 països membres de la Comunitat Econòmica Europea (CEE): es materialitzava d’aquesta manera la participació del món casteller, com a mostra cultural del país, a la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona’92

 

No era una actuació habitual

Des de la signatura del contracte de participació entre els organitzadors i les diferents colles participants, a finals del 1991 fins el juliol del 1992, data de l’inici de l’Olimpíada, queden mesos de feina, d’assajos específics per la cerimònia, burocràcia i protocols de participació, guions i programacions estrictes de com i quan actuar. Érem partícips d’un gran collage en una enorme posada en escena d’un acte que seria vist per milions de persones de tot el món i calia mentalitzar-se.

Tot i així, la feina de promoció de la nostra ciutat per part dels Castellers de Barcelona havia de continuar en diferents actes, com a l’Expo Universal de Sevilla inaugurada a l’abril d’aquell mateix any 1992.

Durant els mesos previs a la inauguració dels Jocs, la paperassa de permisos, llistes de participants, guions de la cerimònia, etc. corrien entre la nostra seu i les oficines dels organitzadors. Tot havia d’estar llest per la cerimònia d’inauguració… però també pels assajos generals programats pel 18 i 23 de juliol de llavors… assajos i actuacions en què cadascú dels participants havia de pagar una penyora, la de l’esforç d’uns assaigs “especials” i imprescindibles, coincidents, en alguns casos, en horari laborals, i que inclús obligaven a que la Colla demanés per escrit permisos laborals per a alguns castellers.

Arribava l’hora de la veritat; primer, el dia abans de la inauguració, actuàvem al Moll de la Fusta de Barcelona, per rebre la flama olímpica amb un 2 de 6, un 4 de 7, un pilar de 4 i un pilar de 4 aixecat per sota. I l’endemà… el gran dia, tots érem conscients que era un dia històric, per a la Colla, per a la ciutat, per al país… i per al món casteller en particular.

El dissabte 25 de juliol de 1992 s’inauguraven oficialment els XXV Jocs Olímpics, a la nostra ciutat, a la ciutat que representem i portem al nostre escut, i nosaltres havíem de fer veure al món que la nostra cultura va més enllà del que podien veure aquella nit. El programa oficial de la cerimònia d’obertura ho explicava així : “La tradició catalana dels castells, les torres humanes, és un espectacle únic al món en què es posen de manifest l’esforç, la unió i la força de voluntat dels homes. En un exercici d’intel·ligència i precisió física. 2.174 homes i dones, enfilats els uns sobre els altres, construeixen dotze castells en homenatge del dotze països que estan edificant la Comunitat Europea. La música màgica de les gralles, un instrument popular català, acompanya aquest arriscat i emocionat moment. Quan sembla que els castells toquen el cel, la força unitària i la solidaritat esdevenen el símbol de la construcció d’Europa”.

 

La nostra breu però grandiosa participació va passar per l’aixecada d’un 5 de 7 just davant de la llotja de l’Estadi Olímpic, un pas més que el 3 de 7 o el 4 de 7 assajat a les proves dels dies anteriors però que vam assolir amb valentia (i algun patiment amb clavícula trencada d’un dels baixos, però que no va fer perillar la construcció). S’ha de dir que el fet casteller va passar inadvertit per a les llars espanyoles i catalanes, ja que es va aprofitar el moment de l’aixecada de les 12 construccions per passar un tall publicitari televisiu (amb carta de disculpa posterior per part del director de la cerimònia), fet que no va fer amagar l’emissió a la resta de països que retransmetien la cerimònia (retransmissió de la cadena ARD d’Alemanya).

Durant la marxa dels Jocs (del 25 de juliol al 9 d’agost) la feina no acabava, ja que participaríem, llavors, en diferents actes vinculats a l’Olimpiada Cultural, amb actuacions a diferents indrets de la ciutat de Barcelona.

En acabar l’Olimpiada, els Castellers de Barcelona participàvem, el 3 de setembre del 1992, a la cerimònia d’obertura dels Jocs Paralímpics, en aquesta ocasió en solitari i descarregant un 4 de 7 a l’Estadi Olímpic.

 

Cerimònia d’obertura dels Jocs Paralímpics Barcelona’92. Arxiu Castellers de Barcelona

Així acaba, doncs, la nostra participació en el Jocs Olímpics de Barcelona’92, ara fa ja 25 anys, i que va significar deixar una empremta de la nostra cultura popular en l’acte -diria jo- més important de la història moderna de la nostra ciutat.

Search