Foto Del Francesc Borràs
Foto del Francesc Borràs

Euskadi 2016

El cap de setmana del 4 i 5 de Juny del 2016, una part de la colla de Castellers de Barcelona va viatjar fins Euskadi com a testimoni de la cultura popular catalana. Vàrem visitar els pobles de Arrasate (també anomenat Mondragón) i Azpeitia, a les valls interiors de Guipúscoa.

Si bé el viatge sempre es fa llarg, la il·lusió de viure noves experiències amb la complicitat del grup, ens van fer esvair el temps del trajecte. Abans de dinar ja havíem arribat a la parada d’autobusos d’Arrasate on una persona de l’organització local ens esperava; baixem de l’autocar just amb la roba justa i necessària per l’actuació que ens esperava a la tarda, deixem bosses en un frontó on ens canviarem després, i ens dividim en petits grups per dinar i fer un passeig fins l’hora concertada. Per iniciar el ‘pasacalles’. I es aquí on es comença a entendre les emocions de la resta del cap de setmana; la nostra presència no passa desapercebuda, gran part del poble ens esperava i estaven inquiets per veure aquest grup de 150 catalans.

I així va ser, el cel que minuts abans estava gris amb la típica pluja de quatre gotes del nord, va deixar pas a un seguits de somriures i animades palmes dels que ens esperaven pel tot el recorregut; la pluja va parar i amb els nostres crits i millors cançons, encapçalats per una senyera i una ikurriña que portava la canalla, vam arribar al lloc de l’actuació. Una plaça ampla, plena de curiosos locals. Arribem enmig d’altres actes que una vegada finalitzats donen pas a la nostra rebuda oficial, un emocionat e inoblidable aurresku, una dansa solemne reservada per donar la benvinguda a gent reconeguda. L’actuació comença i molts ens anem adonant que la gent volia passar de la curiositat a la contribució; demanem als organitzadors que anunciïn per megafonia que no ens fa res que es fiquin a la pinya, i és quan ens trobem amb la sorpresa; files de vilatans ens envolten, com si del concurs de Tarragona es tractés. Inevitablement la diada acaba amb gran complicitat del públic, una cosa que sempre fa pujar l’autoestima a tot casteller. Pel record de tots queden dos pilar de quatre simultanis, un tres de set, un quatre de set amb l’agulla, un quatre de set i un pilar de cinc, sempre amb una pessigada d’emoció.

Cap al tard, deixem Arrasate i anem a Azpeitia, ens esperen dues persones de l’organització i després d’un caòtic repartiment d’habitacions en dos albergs, ens dirigim a peu al centre del poble on ens espera una rebuda institucional encapçalada per l’alcalde i dos regidors de l’ajuntament. Son les 22:30 de la nit, tots cansats per tantes hores en marxa, sopem com podem, i ens mig adonem que també en aquest poble de 14.000 habitants ens estaven esperant; també havíem creat curiositat. Ens comenten que ja circulaven les fotos d’Arrasate per les xarxes socials del joves, que algú havia sentit a la perruqueria que venien 150 catalans a fer una actuació castellera aquest diumenge. Molts es retiren per descansar, però lluny de perdre l’ocasió, un bon grapat de castellers aprofiten les festes d’un carrer i d’un barri per fer notar que efectivament hem arribat, i que portem energia per repartir.

Diumenge, tímids moviment dels que més han descansat vora les 09:00, i primers esmorzars del dia; el matí es lliure fins l’hora de la concentració a la plaça gran del poble, a les 12:15; hi ha temps d’anar refent-se i preparant-se per la diada; de forma progressiva ens anem ajuntant i finalment, després de l’arribada de TV3 ens donen l’ordre d’iniciar el cercavila. El diumenge en el poble era solejat, radiant; ens diuen des de l’organització que s’estava acumulant personal a la plaça, i que s’estava quadruplicant l’aforament respecte el que hi havia minuts abans; i efectivament quan arribem a plaça, tota una expectació ens estava esperant; la plaça és força gran, amb un quiosc de música a un costat, i amb una lleugera baixada. Ens enfaixem i repetim la mateixa actuació que el dia abans a Arrasate, el mateix resultat, col·laboració de molts curiosos i satisfacció general per portar la cultura catalana a les valls d’Euskadi.

L’organització mentre ja portava hores preparant el dinar, un àpat col·lectiu esperat, hi havia gana. Cinc penyes gastronòmiques del poble ens han preparat el local i un menú abundant; ningú es queda amb ganes, i gaire bé tots coincideixen que el guisat de carn de segon és d’alçada. I abans de les postres la gran sorpresa, tota la colla asseguda es sorprèn al veure entrar una coral d’una dotzena d’integrants, que es van col·locant davant de les taules; ¿què cantaran?, ens preguntàvem; comença a fer-se el silenci i arranquen amb una cançó que fa tremolar a més d’un; l’Estaca cantada en català i en basc, a capella i només dues guitarres, posa la pell de gallina a la majoria de castellers. Lluny de casa és quan t’adones d’on ets, qui ets, què fas. Que SOM BARCELONA.

 

Vídeo del Francesc Borras (Arrasate)

Vídeo del Francesc Borras (Azpeitia)

Good Night Casteller

Fotos del Christian Muñoz

Search