Josep Sala Mañé
El vàrem carregar a Banyeres del Penedès el dia 11 de setembre de 1982. Ja l’havíem intentat anteriorment a Vilafranca, a la plaça de la Vall del castell ( Màrtirs Street). Encara després el vam tornar a intentar, sense èxit, tot i fer alguns canvis de quint i enxaneta.

L’inspirador del pilar de sis va ser el Manel Olivella, que veia clares les possibilitats i la conveniència d’aconseguir-lo, ja que teníem les talles adients i prou tècnica per a preparar-lo. Va convèncer en Josep M. Padullés “Padu” per a preparar-lo a segons i, entre tots dos, em van convèncer a mi per a pujar de terç. Ells dos havien plantejat la preparació i van ser convincents també per al quart, el Manolo “Rubio”, el quint Miguelín “Manzana” i el Dionisio Cadenas, d’enxaneta. El baix indiscutible per estatura, voluntat i força, el Miguel Sánchez (considerant que el Padu és molt alt, anava bé perquè hi arrivessin les mans). El pla d’entrenaments incloïa anades a un gimnàs per a fer musculació, especialment pensada per al pilar, que va fer un preparador físic amic del Padu. Com que encara no teníem local de la colla, entrenàvem al carrer, fèiem les proves quan podíem i allà on era possible. Amb pocs ens arreglàvem, fins a poder perfeccionar el pilar de quatre de terç en amunt, de tal manera que el fèiem net amb gran confiança, ni que només hi fossin el Manel i el Padu vigilant. Les proves de pilar sencer, amb el segon damunt de la pinya, les vàrem anar fent en actuacions. Tot i que el pilar de sis no era objectiu prioritari per la tècnica del moment, sí que ens van deixar fer al grupet que el preparàvem, i quan ens va semblar que pintava força bé, el vam intentar.

El primer intent, a Vilafranca, potser va ser el millor. Pujava molt quiet i serè, però la motxila d’entrada de l’enxaneta va sorpendre al segon cap enrera i la resta del pilar, com si fos de 5, va estar uns instants sencer damunt de la pinya. El de Banyeres el vam pujar més condicionats, excessivament tensos, i va quedar escanyat en obligar el quart al quint, amb massa força. Però el vam carregar i en vam estar contents tota la colla. En resum, recordo haver dit que vàrem fer molta feina i vam obtenir poc fruit. Amb tot, va ser maco, ens ho vam passar bé i vam aprendre a perfeccionar detalls del pilar. Ara veiem, amb la perspectiva del temps, que havíem mitificat el pilar de sis. Les colles de l’època no el feien i s’ha demostrat que, preparant-lo com cal, és factible consolidar-lo i mantenir-lo.

Search