Jordi Agut

Vés per on! Avui dia costa de creure que la colla dels Castellers de Barcelona considerés com la seva segona plaça castellera, després de la de Sant Jaume, una plaça de Vilafranca del Penedès. Però és així, i ara us ho explicaré. Situem-nos a l’any 1976. La nostra colla tenia, per tant, set anys escassos de vida i sigui per coneixences, amistats personals o d’altres circumstàncies, se’ns convida a anar a actuar a la festa popular d’un barri de Vilafranca juntament amb la colla local, els Castellers de Vilafranca. Es tractava d’una festa típicament estiuenca, de caire “verbenero”, i que tenia tots els ingredients per passar-ho bé: ball, coca i xampany, taules al carrer amb gent sopant i molta gresca.

EL NOM

La festa en qüestió es deia “MÀRTIRS STREET” tot agafant el nom del carrer Màrtirs de Vilafranca, nom evidentment franquista, perquè tot i que no especificava a quins màrtirs vilafranquins feia referència, es donava per suposat que la intenció era dedicar el carrer a aquells vilatans que van ser víctimes dels excessos de les “forces populars i republicanes” durant la Guerra Civil Espanyola. Sigui com sigui, el nom va fer fortuna i, tot i que van arribar les eleccions municipals democràtiques l’any 79 i els noms dels carrers foren canviats l’any següent (i li van assignar el nou nom de Plaça de la Vall del Castell), la festa continuà sent la de “Màrtirs Street”. Això sí!

La festa se celebrava, i així ho podem trobar encara avui a les convocatòries de l’època, a la plaça de la Vall del Castell. L’afegitó de “Street” avui en dia ens pot resultar curiós en certa forma, però s’entén si pensem en la modernor que destil·lava aquesta paraula anglesa a l’època (a Barcelona es pot trobar per aquells temps el nom “Tuset Street”) i per l’origen social dels organitzadors i participants
a la festa: el carrer és molt cèntric i la gent benestant que hi viu ho fa del comerç tradicional vilafranquí.

L’AMBIENT

La nostra presència a la festa va des de 1976 fins 1990. L’any 1991 també estava previst anar-hi, però problemes de pressupost d’última hora van fer que els organitzadors anul·lessin l’actuació castellera. Van ser doncs catorze anys, en els quals el tracte que any rere any vàrem rebre per part dels organitzadors i participants de la festa va ser molt càlid. Hi havia anys que se’ns convidava a un sopar fred, d’altres a coca i xampany, sempre ens quedàvem al ball fins tard i, en definitiva, se’ns considerava com del carrer a tots els efectes. Per la nostra banda sempre vàrem correspondre amb un nivell casteller al màxim de les nostres possibilitats i amb un comportament correctíssim, en uns anys en què això darrer no era tan fàcil com ara. Ja m’enteneu!. Fins a tal punt es va crear un bon caliu, que un any, no recordo quin, els organitzadors estaven un xic cansats i desanimats per organitzar la festa i vàrem ser nosaltres, la colla barcelonina i concretament amb l’entusiasme d’en Pere Rovira, que gairebé la vam organitzar, tot buscant el suport econòmic a les caixes i ajudant-los en altres qüestions.

BREU HISTORIA

Una festa de carrer que era normal i corrent, com moltes altres, amb els anys es va anar especialitzant en el 1er 3d7pstema casteller. Quan nosaltres hi vàrem anar el primer any, la colla local ja en feia uns quants que hi actuava i, no ho sé del cert, però no crec que aquesta colla plantés castells gaire més agosarats que els típics castells de set. Quan apareixem nosaltres tampoc crec que anéssim gaire més lluny, però sí que aportem un motiu d’esperonament i de competitivitat per a la colla local que va fer que ja no pogués actuar amb la tranquil·litat en què ho feia, amb tot el bo i dolent que això comporta. Vaja, que per la colla local es va anar convertint en una actuació de compromís en una part de la temporada que no sempre s’estava tan a punt com avui dia. Això, més el fet de portar també colles vallenques algun any, va fer que la colla dels Castellers de Vilafranca definitivament donés l’esquena durant uns anys a la festa de Màrtirs Street amb polèmiques i problemes amb els organitzadors. En aquells moments nosaltres passem a ser la “seva colla”. De fet, els organitzadors així ho sentien.

Hi ha un altre fet que marca també aquest distanciament. És el naixement – i també ràpida desaparició- de la Colla Jove dels Castellers de Vilafranca (a meitat dels anys 80), que va trobar en aquesta festa el lloc on mostrar el seu potencial, al mateix temps que provocava la por als “verds”. De com la festa va esdevenir una veritable “alternativa” a la diada de St. Fèlix (volguda en part pels organitzadors) dóna idea les colles participants l’any 1987, amb un veritable cartell de luxe: Vella dels Xiquets de Valls, Jove dels Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca, Xicots de Vilafranca i Castellers de Barcelona.

ELS CASTELLS

Per a la nostra colla, i ara parlant castellerament, la festa va suposar un seguit d’èxits i fites 1er 4d8descaconseguides,
a més a més d’una plaça on anar a intentar els castells més agosarats. Veiem-ho: El 1979 hi descarreguem el nostre primer 3/7 per sota. El 1981 hi fem un intent desmuntat de 4/8, castell que descarregaríem en aquesta plaça per primera vegada a la nostra història a l’any següent (1982), acompanyant-lo d’un intent de pilar de sis. També el 1988 hi descarreguem la primera torre de set de la nova època (després de l’escissió de la colla de Sta. Coloma) i que va representar una bona fita per la colla, recordada pels més veterans. També recordo un intent de 3/9 amb folre l’any 1987 dels Castellers de Vilafranca, que no va tenir èxit, castell que sí que carregarien per primer cop el 31 d’Agost d’aquell mateix any. En general, podem dir que a les últimes edicions de la festa, el nivell casteller era alt i hi sovintejaven els castells de vuit.

EL RECORD

Tot i que em podeu acusar de romàntic, els records que tinc de la festa de Màrtirs són d’unes actuacions on encara era més important el passar-s’ho bé fent castells, sense la pressió que avui dia noto a les places. Tot envoltat de “bon rollo”. Potser és que la distància em deforma els records! El que sí us puc dir és que marcava un abans i un després de la temporada i que era el lloc ideal per provar aquells castells que es portaven preparant a la primera part de la temporada. Per entendre’ns, una mica el que representa avui la diada de l’Aniversari. Com recorden els més veterans de la colla, al principi els celebràvem a la manera de Màrtirs, o sigui, castells per la nit, seguit de sopar i ball (una forma de celebrar-lo volgudament així. Potser com un homenatge a festa de Màrtirs?).

L’any 1990 es va tornar al format actual de fer l’actuació castellera el matí del diumenge. Per últim, recordo que la festa ens condicionava el començament de les vacances, de tal manera, que a l’hora de preparar-les, el primer que calia saber era en quina data es feia Màrtirs, que sempre es movia entre finals de juliol i primers d’agost. Crec que això ens passava a molts, la prova és que just passat aquell cap de setmana, la colla es paralitzava fins a finals de mes.

DESMENTIMENT

Crec que amb aquest escrit queda finalment desmentida aquella creença històrica, errònia i molt estesa en alguns cercles de la colla dels Castellers de Barcelona, segons la qual, la festa vilafranquina portava el nom de “Màrtirs” perquè hi actuàvem nosaltres.

Search