Òscar Montserrat “Tete” i Mila Trueba

El viatge a Berlín no només va ser important per la pròpia colla, sinó també per tot el món casteller. Era una demostració de la internacionalitat de la cultura catalana, en concret dels castells, tot just quan s’havia acabat el franquisme i començava un nou període polític.

S’ha de destacar que, d’aquesta primera actuació a l’estranger, hi ha força documentació a l’arxiu de la colla, hi ha una mena de dossier que es va realitzar per a repartir entre els membres de la colla com a record d’aquesta sortida. La portada d’aquest és una espècie de pergamí personal per a cada membre de la colla com a commemoració d’aquesta primera sortida a l’estranger que diu: “Els Castellers de Barcelona a Josep Sala i Mañé (p.ex.) remembren la primera sortida internacional, a les Setmanes Catalanes de Berlín. Juliol 1978”.

Però aquest no va ser el primer intent d’actuació fora de Catalunya, hi ha moltes propostes o intents, però pocs van reeixir. D’intents anteriors a l’actuació a Berlín de l’any 1978, trobem els següents (actuacions fora de Catalunya):

– Jaca 1971: segons consta textualment en una carta de la colla no cursada “como representación folklórica de Barcelona a los festivales que se celebrarán en dicha ciudad”
– Madrid 1971: d’aquesta no en sabem el motiu de la possible actuació.
– L’Alguer (Sardenya) 1978: hi van haver bastants contactes que no varen fructificar (hi van anar els Castellers de Vilafranca)

Però, com va sorgir aquesta actuació? La colla es va assabentar que es preparaven les Setmanes Catalanes a Berlín i va creure convenient que els castells, com una les activitats de la cultura popular catalana, hi havien de ser presents i, perquè no?, per part dels Castellers de Barcelona. Tot seguit la colla es va posar en contacte amb els organitzadors. Hi va haver diversos problemes de caire econòmic i de caire organitzatiu (l’associació dels festivals de Berlín havia decidit no portar els Castellers perquè era massa car), i si no hagués estat per l’ajuda d’en Til Steagmann, el viatge no s’hagués realitzat.

Es van fer moltes gestions (cartes, reunions, …) per tal d’obtenir ajuda econòmica de diferents entitats i institucions – com Òmnium Cultural, Caixa d’Estalvis de Catalunya, Caixa d’Estalvis del Penedès, Banca Catalana, … – tant abans del viatge com després. S’ha de destacar l’aportació econòmica que els propis castellers van fer per a acabar de cobrir un pressupost que va arribar a les set xifres.

La convocatòria de l’actuació era ben explícita sobre l’objectiu de l’actuació: “Aquestes dues setmanes pretenen portar a Berlín una àmplia representació de la cultura catalana. En la branca de cultura popular, ens correspon als castellers portar-hi el fet ben viu de la nostra activitat. Hem de ser conscients de la responsabilitat que tenim de quedar bé, no solament nosaltres, sinó donar una imatge real del que són, en el nostre poble, els castells que aixequem les 14 colles ara existents. Nosaltres hem heretat, i compartim amb els demés companys de les altres colles, aquest fet viu. És amb aquesta visió àmplia que hem de portar-hi la imatge a través de la nostra Colla. Això vol dir doncs, bona preparació i bona feina, tots plegats”.

Va arribar l’hora de la veritat i 86 castellers (alguns amb permisos de l’exèrcit concedits amb cartes de la colla, cosa habitual en aquell anys) varen volar cap a Berlín. Es va triar l’avió perquè la diferència econòmica amb altres transports era mínima i la reducció de temps era més gran. Aquests 86 castellers es van repartir en tres grups, dos dels quals varen volar a Berlín via Frankfurt (Iberia) i un via Milà i Frankfurt (Alitalia). El fet de volar en avió va ser destacat a la premsa: “como dato anecdótico cabe señalar que es la primera vez que una colla castellera habrá viajado en avión y no resulta aventurado por nuestra parte afirmar que no será la última, si no al tiempo”. [2]

La colla va arribar a Berlín en diferents tandes, els primers varen sopar ja a Berlín i els últims varen haver de sopar a l’avió. La colla va passar la nit a l’hotel Wenzel. L’endemà, es van trobar amb els amics Rafa i Loli (malagueny i basca) que van ser els guies de la colla per Berlín, varen agafar els autobusos de servei urbà (tots els viatges a Berlín es van fer en aquest mitjà de transport, el qual era puntual, i els seus conductors amables) i varen anar cap a una residència (Judgengastehaus) on van estar allotjats les dues nits següents. Tot seguit es va dinar, però no a la residència com estava previst ja que, per un error en la data, es va haver de cercar una alternativa. Va ser a un restaurant italià en el qual va passar una de les anècdotes del viatge quan un cambrer del restaurant italià on dinava la colla, va cridar als castellers: “toreros, toreros!!”, i un membre de la colla, en Jordi Roca (mort fa uns anys), li va dir “siciliano, siciliano!!”, el cambrer va replicar “io non sono siciliano, ma di Roma!”, i en Roca va constestar “Ho veus? Ni tu ets sicilià ni nosaltres som toreros, som castellers!”.

Tot seguit la colla va aprofitar el temps lliure per visitar la ciutata peu: un dels ponts d’un dels canals de Berlín, la Filharmònica, el monument al soldat rus, la porta de Bradenburg, la muralla, i lesescales del Reichstag (l’antic parlament alemany); per tant es va poder comprovar com Berlín era una ciutat dividida i amb greus senyals de la Segona Guerra Mundial.

Després d’aquesta passejada es va anar a la universitat per tal de fer la primera actuació programada, però no els primers castells ja que abans ja s’havia fet algun pilar. En aquesta actuació va participar el públic berlinès i això va ser destacat per la premsa: “destaquem també el gran entusiasme que arreu on actuaren despertaren els castells de la colla barcelonina i això ho demostra el fet de que els tradicionals mocadors castellers foren venuts o regalats a centenars” o “dentro del capítulo anecdòtico cabe añadir que muchos berlineses feren mans a la pinya entusiasmados con los castellers”. [3]

La colla no va tenir ocasió de veure altres dels nombrosos actes programats però va coincidir amb altres grups que també van actuar: Raïmon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra i Ovidi Montllor, com representants de la Nova Cançó, i els Comediant.

Tot seguit a sopar i a dormir. Al dia següent i després d’esmorzar i de gaudir del temps lliure, es va agafar l’autobús per tal d’anar cap a la plaça de la República on s’havia d’actuar, hi va haver un fet molt destacat: l’insigne Emili Miró, que tenia 78 anys, va parar un pilar de quatre a segons després de 43 anys sense parar cap castell, la premsa va dir: “són de destacar dos fets: per primer cop la Colla dels Castellers de Barcelona va completar un parell de pilars de cinc simultanis, i el seu darrer pilar de quatre comptà amb un segon d’excepció, el gran casteller Emili Miró, de setanta-vuit anys i que en feia quaranta que no pujava a cap castell”. [4]

Tot seguit es va anar a dinar a la residència on la Loli i el Rafa varen parar pilars de quatre a segons, i tot seguit una altra vegada amb l’autobús per a fer un recorregut per la ciutat fins el llac-platja de la Wanzee on es varen fer castells. Una altra vegada a l’autobús i cap a la plaça de la Gedächniskirche (l’església de la torre trencada) on, amb la presència de la televisió alemanya, es va fer l’actuació amb més públic: “destaquem també el gran entusiasme que arreu on actuaren despertaren els castells de la colla barcelonina i això ho demostra el fet de que els tradicionals mocadors castellers foren venuts o
regalats a centenars”. [5]

Després de l’actuació, cap a la residència a dormir (poc, perquè s’havien de llevar a les 4 del matí) i cap a l’aeroport (on varen anar a acomiadar-los els amics Loli, Francesca i Rafa) i cap a casa en dos grups, un via Londres i un altre via Frankfurt i Milà.

Es va arribar a Barcelona a les dues de la tarda del 3 de juliol amb un cansament generalitzat però amb una satisfacció general per les vivències viscudes i els castells fets.

El castells que es varen fer van ser els següents
– 2 tres de set
– 1 quatre de set
– 3 dos de sis (1 desmuntat)
– 7 pilars de cinc (1 carregat)
– 3 quatre de sis amb agulla (1 només carregat el quatre)
– 17 pilars de quatre

La premsa, tant catalana com alemanya, va ressaltar les actuacions de la colla a Berlín: “Berlín: dignísima actuación de los Castellers de Barcelona. Si tuvieramos que hacer un balance de lo que ha sido esta estancia del fet casteller en Berlín y de lo realizado por los Castellers de Barcelona, creo que sería justo decir que, no solo han cumplido, sino que han representado muy dignamente al pueblo catalán, del que son producto, y han realizado una de las mejores actuaciones de la colla. Antes de la partida quizá hubo quien dudaba, pero los Castellers de Barcelona sabían lo que podían hacer y no han defraudado
a quienes confiaron en ellos desde el primer momento”. [6]

Per tant, podem concloure que va ser una experiència molt profitosa que va servir per a posteriors viatges com ara la Gira per Europa que es va fer a l’any següent a diferents poblacions d’Alemanya i
França, i també per deixar ben alta la imatge de la colla dels Castellers de Barcelona en el sí del món casteller d’aquella època.

Bibliografia

Diversos autors. Els castellers de Barcelona a les Setmanes Catalanes
a Berlín. Castellers de Barcelona, 1978.
[1]. Eloi Miralles “Rabassó”. La internacionalidad del fet casteller.
La Vanguardia, 19/10/78.
[2]. Eloi Miralles “Rabassó” a La Vanguardia, 2/7/78.
[3]. Eloi Miralles “Rabassó” a La Vanguardia, 9/7/78.
[4]. Jordi Garcia-Soler a l’Avui, 8/7/78.
[5]. Xavier Capdevila a Mundo Diario.
[6]. Llorens a Solidaridad Nacional, 8/7/78.

Search